Tecnologies i pantalles
En algunes situacions que, sobretot, afecten durant l'adolescència, els recursos tecnològics i internet poden deixar de ser un mitjà per a convertir-se en un fi. Quan existeix una constant insistència per tenir l'última novetat tecnològica, o les TIC passen a ser un instrument de plaer prioritari, l'afany per estar a l'última pot encobrir altres necessitats.
L'objectiu principal de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) és el de facilitar-nos el dia a dia, encara que a vegades ens ho poden complicar. És evident que les TIC faciliten les tasques i que internet és atraient, ja que s'obtenen respostes ràpides i recompenses immediates. El seu ús és positiu, sempre que no es descurin la resta d'activitats de la vida quotidiana, com per exemple relacionar-se amb la família i els amics, estudiar, fer esport o les activitats d'oci. Una altra cosa ben diferent és quan l'abús de les tecnologies afecta a l'autoestima, provoca aïllament o fa que una persona perdi la seva capacitat de control.
La pèrdua de control i la dependència és el que caracteritza a una addicció. Això es podria traduir en què una persona sense addicció pot connectar-se a internet o parlar pel mòbil pel profit o pel plaer de la conducta en si mateixa, però una persona amb addicció ho fa buscant l'alleujament del seu malestar emocional (empipament, tristesa, avorriment, solitud, etc.).
En el cas dels adolescents, aquesta addicció s'estableix quan, per exemple, deixen de quedar amb les seves amistats i trien quedar-se amb els seus videojocs, li presten més atenció al mòbil que a la seva parella o amics, es relacionen gairebé totalment amb ells per missatgeria instantània, deixant de fer-ho físicament, o revisen de manera obsessiva els seus correus. Tal com ocorre amb les addiccions químiques, les persones amb addicció a una determinada conducta també experimenten una síndrome d'abstinència quan no poden executar-la.
Els riscos més importants de l'abús de les TIC en persones adolescents i joves són, a més de l'addicció, l'accés a continguts inapropiats per a la seva edat (continguts violents, sexuals, racistes,...), la pèrdua d'intimitat o l'assetjament.
Davant tal situació, es podria dir que existeixen determinats factors de risc en aquest col·lectiu, que poden contribuir a generar una addicció a les TIC. Els principals són:
Els adolescents estan més familiaritzats que la majoria de persones adultes a les noves tecnologies i són un grup de risc amb tendència a buscar sensacions noves.
Existeixen unes certes característiques que els pot fer més vulnerables a les addiccions, per exemple: la impulsivitat, la intolerància a estímuls que no produeixen plaer (dolors, insomni, cansament, preocupacions, responsabilitats,...), la cerca exagerada d'emocions fortes, la timidesa excessiva o una autoestima baixa.
Els adolescents amb mancances afectives que intenten omplir aquest buit d'alguna manera (a través del consum de drogues, de les compres, d'internet, del mòbil, del joc, etc.).
Existeixen una sèrie d'estratègies de prevenció que pares i mares poden aplicar per a intentar minimitzar aquests factors de risc. Algunes d'elles són:
Restringir l'ús d'aparells i pactar les hores d'ús de l'ordinador, telèfon, consoles o internet.
Motivar la relació amb altres persones: amics, família, grups d'oci,...
Afavorir aficions i activitats culturals: música, cinema, lectura, museus,...
Estimular les activitats esportives i en equip.
Fomentar activitats grupals (per exemple, el voluntariat).
Activar la comunicació i el diàleg en la mateixa família.
Per a finalitzar, convé assenyalar que el peculiar de l'addicció a internet o a les TIC és que ocupen una part primordial en la vida dels adolescents, i que l'abús de les xarxes socials pot causar una pèrdua d'habilitats d'interacció personal i social, i també facilitar relacions socials fictícies. No obstant això, cal tenir en compte que ni totes les addiccions sense substància són idèntiques, ni tampoc ho són les persones que les presenten. Per això, el suport familiar es fa indispensable per a poder facilitar el reaprenentatge de la conducta de manera controlada.
