Legalitzar o il·legalitzar?

26 de juny, Dia internacional de la lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·lícit de  drogues.
L’estudi de les addiccions ha respost molts dels meus dubtes, però també me n’ha generat d’altres. He de dir que com més estudio el tema de les addiccions menys sé, una bogeria, veritat?

Durant aquests cinc anys d’abstinència alcohòlica he passat per moltes etapes. En un inici la meva opinió era il·legalitzar i prohibir absolutament tot, viure en un monestir era la solució per a acabar amb les addiccions, suposo que aquesta opinió es devia més aviat a un sentiment de dolor.

Quan deixes de consumir, generalment passes un procés de dol en el qual t’has d’adaptar a una nova vida sense substància i en molts casos a quedar-te sol, ja que les amistats que freqüentaves servien per a reafirmar el consum i un llarg etcètera. Això provoca molt dolor, però no me’n penedeixo, al contrari, en comptes d’haver-ho fet als 41 anys, ho hauria d’haver fet abans. El dolor derivat d’aquest procés de dol, en el meu cas era latent, no volia que ningú sofrís l’infern que jo havia sofert, així que pensava que  prohibir les drogues era la solució.

Us convido que m’acompanyeu a fer un breu recorregut per la història de la prohibició de les drogues i les seves conseqüències i vosaltres mateixos traieu les vostres conclusions:

-La Llei seca:
El 16 de gener del 1919, el Congrés dels EUA aprovava una esmena a la Carta Magna nord-americana que prohibia “la fabricació, venda i transport de licors intoxicants per a begudes”.
La Llei seca va portar com a conseqüència la proliferació de mercats negres de fabricació i importació de begudes alcohòliques que estaven en mans de les màfies italo-americanes, (Al Capone i companyia) i l’augment de delictes, assassinats i altres fets de violència, per la lluita d’aquest mercat. Amb tot aquest panorama , els reclusos a les presons va passar de 4.000 el 1919 a 27.000 el 1932, per consegüent, el pressupost destinat pel govern federal en la lluita contra el crim organitzat va augmentar considerablement.
Per si no n’hi hagués prou, molts van trobar una via de negoci en la fabricació casolana de begudes alcohòliques, fet que en alguns casos va derivar en intoxicacions i enverinaments.

-La guerra contra les drogues:
El 1971, Richard Nixon va pronunciar un discurs de quatre minuts en el qual va declarar les drogues “l’enemic públic número 1 dels Estats Units” i va prometre “una ofensiva nova, sense quarter global”. 
Segons The New York Times, la guerra contra les drogues als Estats Units ha estat un fracàs que ha arruïnat vides, ha abarrotat les presons i ha costat una fortuna, ha creat incentius econòmics perversos, com ara un mercat negre a través del qual els narcotraficants obtenen enormes quantitats de calers que s’utilitzen per comprar armes sofisticades, subornar funcionaris públics i fer que les drogues siguin de fàcil accés als nens.

El 2022, diversos experts en drets humans de l’ONU van fer una crida a la comunitat internacional perquè posi fi a l’anomenada guerra contra les drogues, demostrant que la guerra contra les drogues soscava la salut i el benestar social i malgasta els recursos públics, al mateix temps que no aconsegueix erradicar la demanda i el mercat de drogues il·legals.
Acabant aquest petit repàs per la història de les prohibicions, us donaré una dada que farà que us exploti el cap, les drogues més consumides són les drogues legals, en primer lloc l’alcohol seguit del tabac.
Soc de l’opinió que les drogues legals són les més consumides perquè en l’àmbit social es té una baixa percepció de risc, també s’associen a consums d’oci i els mitjans de comunicació s’encarreguen de fomentar-ne el seu ús fent que sembli que està bé consumir aquestes drogues.

Llavors què fem? Legalitzem, prohibim? Ens n’anem a viure a un monestir?
Per començar, no s’ha de confondre legalitzar amb fomentar.
Legalitzar, prescrit per llei i conforme a ella.

Fomentar, afavorir d’alguna manera que una acció es desenvolupi o que augmenti un aspecte positiu d’ella.
En la societat en la qual vivim, les drogues legals no estan només legalitzades, sinó fomentades per terra mar i aire.
Per legalitzar, caldria fomentar lleis que protegissin els col·lectius de risc com són els menors d’edat, persones embarassades, conductors i persones en procés de rehabilitació.

Podríem no vendre aquestes drogues en llocs on sigui un potencial perill per a la salut pública, per exemple al país veí cada any moren al voltant de 1.500 persones en accidents de trànsit relacionats amb l’alcohol, i altres 50.000 en resulten ferides.
Ens agradi o no, les drogues han existit des de la prehistòria i continuaran existint. Així que,  què us sembla si promovem polítiques que apliquin un enfocament de justícia integral, restaurativa, reintegradora, teràpies enfocades també a la reducció de danys i mesures preventives eficaces, inclusives, informació veraç i sense alarmismes de com el consum de drogues pot tenir un alt cost en la salut i el benestar i basades en la comunitat.