En el Dia mundial de la salut mental

La salut mental és el gran tema, tothom en sap, de salut mental, com ha de tractar-se, què s’ha de fer, és increïble el nombre de psiquiatres i psicòlegs que apareixen al teu voltant quan expliques que tens un trastorn mental.

Des d’un amic que et diu que és qüestió d’actitud, o el veí que et diu que vagis a la muntanya, fins al company de treball que et recomana que li somriguis a la vida o que no saps demanar-li bé a l’Univers. L’Univers en aquest cas sembla que també és psiquiatre o psicòleg.

Fem un exercici, imaginem que tractéssim les malalties físiques igual que les mentals, comencem:

Cada dia has de posar-te insulina? Tant de medicament et farà mal, millor deixa-ho i sigues més positiu!

M’estàs dient que perquè t’has trencat una cama no pots córrer? Jo crec que el problema és que ni tan sols ho estàs intentant.

Sento molt que t’hagin diagnosticat un càncer, però tots tenim problemes, hauries de posar-hi més ganes.

Vigila, no t’acostis! Pot ser violent, té amigdalitis.

Si estàs així és perquè t’ho has buscat, ningú  t’ha obligat a contagiar-te de grip, ets feble, et falta voluntat.

No és excusa estar a la unitat de cures intensives per a no sortir al carrer i no fer-te responsable de la teva vida, has de superar-ho ja.

Ja sé que el metge et va dir que tenies asma, però està tot al teu cap, deixa de pensar en tu i pensa en els altres.

Si el teu fill té sinusitis, és perquè no l’has educat bé, això amb una bufetada se li passa.

Així podríem escriure un llibre.

Entenc que les persones ho fan amb bona intenció, però l’única cosa que aconsegueixen és perpetuar un estigma que en molts casos mata més que la mateixa malaltia.

Les malalties mentals o trastorns mentals existeixen, són afeccions que impacten el nostre pensament, sentiments, estat d’ànim i comportament. Poden ser ocasionals o duradores (cròniques). Poden afectar la nostra capacitat de relacionar-nos amb els altres i el nostre funcionament diari.

Com a exemples de malalties mentals tenim la depressió, els trastorns d’ansietat, els trastorns de l’alimentació i els trastorns addictius.

Hem d’entendre que ningú vol sentir-se malament, jo no soc alcohòlica perquè em va donar la gana, o no vaig tenir voluntat o vaig ser una irresponsable.
Un malalt de depressió, no està així perquè vol cridar l’atenció, és un gandul o li falten ganes.

Un malalt mental no és ni més ni menys perillós que un ciutadà comú.

En conclusió, no tenir salut mental és una malaltia, tractem el tema amb la serietat i la rigorositat que es mereix, igual que tractem les malalties físiques, això seria una manera eficaç de començar a trencar amb l’estigma que patim les persones diagnosticades d’un trastorn mental.

“La riquesa més gran és la salut mental”, Dalai Lama.