Els projectes col·lectius, essencials

La humanitat en si és el projecte col·lectiu per excel·lència i la persona és un zoon politikon (Aristòtil), un animal polític i cívic per naturalesa. És a dir, que organitzem la convivència en societats i ens relacionem políticament. La política i la gestió col·lectiva són l’essència de les persones. Hem arribat fins on som, amb tots els nostres encerts i els nostres errors, gràcies a aquesta essència. La nostra espècie és la que s’ha dotat de mecanismes més sofisticats d’organització, com per exemple la divisió del treball i la democràcia.

Per tant, necessitem la resta de persones per a tot. Des de poder fer la compra, passant per tirar endavant una associació, fins a gestionar un país a través d’institucions i administracions públiques. Ningú pot fer res ni aconseguir cap objectiu o projecte sense la col·laboració dels altres: treballar, produir, consumir, assolir més drets, conviure, fer justícia, etc. Qualsevol fita, sigui més elevada o més prosaica, compleix aquest criteri.

Les associacions som un dels exemples més clars d’aquesta constatació. I no ens referim només a la junta directiva, l’òrgan de govern i direcció format per 3-4 persones o més. Som organitzacions que necessitem treballar en xarxa de forma plural i multidisciplinària teixint aliances i col·laboracions amb el màxim de gent possible.

Fa més d’un any que va néixer Projecte Vida. Treballem en un àmbit molt estigmatitzat i en el qual hi ha molta feina per fer: els trastorns addictius. Ha sigut un camí dur i difícil, però mai hauríem imaginat tot el que hem assolit en tan poc temps. Com ho hem fet? Gràcies a la col·laboració de moltes persones. Gràcies al fet que som un projecte col·lectiu que té vocació de posar-se d’acord i treballar amb tothom que estigui disposat a donar un cop de mà.

Sense el suport incondicional que vam tenir des del principi del doctor Joan Escoter i Blavi, de l’Institut de la Ment, no hauríem ni constituït l’associació. Sempre el tenim disponible quan el necessitem i ens assessora i ajuda en tot el que calgui. Moltíssimes gràcies, Dr. Escoter. Gràcies també al Dr. Luis Villar, a la Claudia Lujan i a l’Elsa Rodríguez.

Sense la incombustible Patty Bafino, cap del Servei de Joventut i Participació Ciutadana del Comú d’Andorra la Vella (El Rusc), i  tot el seu equip, no hauríem tingut un espai on començar a desenvolupar el nostre principal projecte: els Grups d’Ajuda Mútua (GAM). Ella va creure en nosaltres des del principi i sempre està disposada a col·laborar en tot. Gràcies Patty. I gràcies també al llavors conseller comunal d’Esports i Joventut i actual conseller general Alain Cabanes.

Sense el Comú de Sant Julià, amb Josep Majoral, Mireia Codina, Montse Cobo, Sonia Carrillo, Anna Majoral i molta més gent, no hauríem pogut dur a terme la funció de teatre autobiogràfica del Roger Pera sobre addiccions, la conferència de Pedro García Aguado (junt amb Andbank) o les jornades sobre l’esport. Gràcies.

Sense el Comú d’Escaldes, amb la Magda Mata, la Marta Maestre, la Rosa Gili, entre altres, no tindríem un local ni s’haurien multiplicat exponencialment el nombre de projectes que podem dur a terme gràcies a aquesta logística. A més a més del partit de bàsquet solidari del MoraBanc. Gràcies.

Sense el ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, i tot el seu equip, no hauríem tingut finançament per a 2 projectes molt importants així com assessorament en tota mena de qüestions. Gràcies.

Sense la Marta Alberch, la seva empresa Andtropia i el programa 12x12, no hauríem tingut tanta visibilitat, no hauríem sortit tant als mitjans de comunicació, no hauríem conegut tanta gent i tantes empreses, ni hauríem rebut diferents subvencions. Gràcies. Sense l’Empresa Familiar Andorrana, amb qui ens va posar en contacte la Marta Alberch i Andtropia, no hauríem obtingut una quantitat molt rellevant de finançament per continuar desenvolupant els GAM. Gràcies.

Sense l’entitat benèfica Carisma (la Vera, l’Elena, el Hans, el John i totes les persones que formen part de l’organització), que fan una tasca excepcional, no estaríem fent la nostra pàgina web ni tindríem ordinador ni impressora, que són fonamentals per dur a terme la nostra feina. Gràcies. Sense l’Angi Duró, que és una d’aquelles persones tan maques que fan que la gent del seu voltant se senti bé, no estaríem fent classes de ioga. Gràcies.

Sense la Silvia Alves del partit Concòrdia, encara no s’hauria parlat mai del tema de les addiccions en un debat polític. Gràcies.

Sense els diferents mitjans de comunicació andorrans en general, tampoc hauríem aconseguit tanta visibilitat per sensibilitzar, divulgar i desestigmatitzar. Gràcies.

Com podríem escriure un llibre sobre la xarxa de Projecte Vida, volem agrair també a en Carlos –no et preocupis que no posem el teu cognom– a la resta d’associacions de salut mental, a la Creu Roja, a la secretària d’Estat d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Teresa Milà, i al secretari d’Estat d’Esports, Justo Ruiz, el fet d’haver-nos tractat sempre tan bé, a MoraBanc, a Andbank, a Projecte Home Catalunya, a FEJAR, a Atra, a l’institut María Moliner, al Centre de Formació Professional de la Massana, al Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), a Andorra Telecom per l’SMS solidari, a la Universitat d’Andorra, al projecte la Serenalla del Comú de la Massana, a la Fundació Reig, a la Fira d’Andorra, al raonador del ciutadà, Marc Vila, a les donacions, a les sòcies i socis, i sobretot a les nostres usuàries i usuaris així com a les voluntàries i voluntaris, com per exemple la Meilan i la Ruth.