Béns Relacionals

 

Actualment, el materialisme, el consumisme, l’individualisme, etc., tenen cada cop més protagonisme i redueixen l’ésser humà a la desesperació pel benefici i el poder. A més a més, hi ha moltes necessitats socials que no poden cobrir ni l’Estat ni el mercat, o “la mà invisible” d’Adam Smith. Per això existeix el tercer sector (associacions), protagonista a l’hora de cobrir les necessitats no ateses. De fet, genera uns nous tipus de “productes” o serveis denominats béns relacionals. 

Segons l’economista Mauro Bonaïuti, els béns relacionals són aquest tipus peculiar de “béns” dels quals no es pot gaudir aïlladament, sinó únicament en el marc d’una relació entre el que ofereix i el que demanda, com per exemple els serveis a les persones (cures, benestar, assistència); els serveis culturals, artístics, espirituals i religiosos; els grups d’ajuda mútua i amor mutu, i l’amistat, el reconeixement, la companyia, el suport emocional, l’aprovació social, participació civil, l’amor, l’amistat, la participació en la vida pública, el treball no alienat, el gaudi de la naturalesa... Es caracteritzen per ser recíprocs, exigeixen motivació i autenticitat, afavoreixen el comportament cooperatiu generador de benefici mutu, influeixen de manera positiva en la felicitat de l’individu, contribueixen al reforçament de les normes i els hàbits cooperatius, afavoreixen la col·laboració del subjecte en la construcció de xarxes i estructures socials com la família i la comunitat, faciliten l’acció col·lectiva quant a la solució dels problemes i al desenvolupament d’iniciatives que promouen el benefici conjunt i es converteixen en un important component del benestar, i la felicitat n’és el resultat.
Aquests béns relacionals també beneficien els mercats, ja que en el camp laboral afavoreixen la productivitat dels treballadors, milloren l’intercanvi d’informació i el coneixement, acreixen la cooperació i l’altruisme i donen lloc a un increment general de l’eficiència i l’educació, i això millora l’ambient que es respira a les aules i afecta positivament la satisfacció i el rendiment dels alumnes, i tot plegat atorga a les persones implicades un paper actiu i les converteix en agents del seu propi canvi.

Són factors de cohesió i sostenibilitat comunitaris i estan profundament relacionats als espais compartits, als espais relacionals i als espais en xarxa.

Projecte Vida, com a associació, ha generat durant aquests dos anys diversos tipus de béns relacionals: grups d’ajuda mútua, club del llibre, espais de diàleg, xerrades divulgatives en escoles, per famílies, per professionals i per trencar l’estigma... Projecte Vida, en solitari, mai podria haver generat aquests béns relacionals, ja que les organitzacions necessitem treballar en xarxa de forma plural i multidisciplinària, teixint aliances i col·laboracions amb el màxim de gent possible.

Sense el comú d’Escaldes, amb la Magda Mata, la Marta Maestre i la Rosa Gili, entre altres, no tindríem un local ni s’haurien multiplicat exponencialment el nombre de béns relacionals (ajuda mútua, assessorament, ioga...) que podem dur a terme gràcies a aquesta logística. Gràcies.

Sense la infatigable Patty Bafino, cap del Servei de Joventut i Participació Ciutadana del comú d’Andorra la Vella (El Rusc), i tot el seu equip, i amb la subvenció rebuda per part del comú d’Andorra la Vella i del ministeri de Cultura, Joventut i Esports, no hauríem pogut organitzar la Segona Setmana de Sensibilització i Reducció de Danys en Addiccions, en la qual van comptar amb grans professionals com Juan Llamas Alonso, de Fejar (Federació Espanyola de Jugadors Recuperadors); el Dr. Francisco Pascual; la infermera Carmen Sala, de Socidrogalcohol, i el biòleg i editor de Yonki Books Oihan Iturbide, que ens va permetre fer pedagogia, trencar l’estigma i aclarir dubtes sobre els riscos de l’addicció amb més de 200 estudiants del Principat, les seves famílies i els professionals que treballen en l’àmbit juvenil del Principat. Gràcies.

Sense el ministeri d’Afers Socials i Funció Pública, que ens va concedir dues subvencions, no podríem haver dut a terme la formació de familiars impartida per Activa’t per la salut mental, pertanyent a la Federació Salut Mental Catalunya, ni crear els grups d’ajuda mútua només per a dones amb trastorns addictius i que han patit violència de gènere. Gràcies.

Sense la Universitat d’Andorra no hauríem pogut participar en la segona jornada UDA solidària, ni en la taula rodona per parlar de l’estigma relacionat amb els trastorns addictius amb uns 50 alumnes de la universitat. Gràcies.

Sense la Creu Roja i tot l’equip de voluntaris no hauríem pogut organitzar la jornada Trencant Estigmes el dia 26 juny, Dia Internacional de la Lluita contra l’Ús Indegut i Tràfic Il·lícit de Drogues. Gràcies.

Sense el comú de la Massana i l’organització de l’esdeveniment La Serenalla no hauríem pogut participar en la xerrada en què parlàvem d’ajuda mútua, solidaritat i reciprocitat. Gràcies.

Sense la Societat Andorrana de Ciències no hauríem pogut participar en la 36a Diada Andorrana de la 55a Universitat d’Estiu de Prada, on vam parlar d’estigma dels trastorns addictius. Gràcies.

Sense el Col·legi de Psicòlegs no hauríem pogut participar en la jornada que van organitzar el 10 d’octubre pel Dia Mundial de la Salut Mental sobre prevenció del suïcidi i parlar sobre les addiccions i el risc de conducta suïcida, que és elevat. Gràcies.

Sense la xarxa de biblioteques del Principat d’Andorra, tot l’equip que treballa a les biblioteques i l’Angi Duro no hauríem pogut organitzar el club del llibre, un club organitzat per divulgar i trencar l’estigma sobre addiccions. Gràcies.

Sense els diferents mitjans de comunicació andorrans en general, tampoc hauríem aconseguit tanta visibilitat per sensibilitzar, divulgar i desestigmatitzar. Gràcies.

Sense la Marta Alberch, la seva empresa Andtropia i el programa 12x12, no hauríem tingut tanta visibilitat, no hauríem sortit tant als mitjans de comunicació i no hauríem conegut tanta gent i tantes empreses, com per exemple la farmàcia Piolets. Gràcies.

Totes aquestes accions han contribuït a lluitar contra l’estigma relacionat amb els trastorns addictius i a generar un tipus específic de bé relacional, l’aprovació social.

Gràcies al Guillermo, el Jurgen i l’Edu, que per a la 5 edició de l’Olympus Race 2024 han volgut col·laborar amb Projecte Vida.

Gràcies a l’Oscar i a l’FC Encamp, que també han volgut col·laborar amb nosaltres. En aquests dos casos, la promoció de la salut a través de l’esport és una bona eina per prevenir els trastorns addictius o les conductes de risc.

Com que podríem escriure un llibre sobre la xarxa de Projecte Vida, volem donar les gràcies també a Carisma, Dr. Escoter, Dr. Villar, Laura, Carlos, Álvaro, Anna, Mari, Lourdes, Natali, Mireia Codina i Josep Majoral Obiols, l’institut María Moliner, el Centre de Formació Professional de la Massana, The British College of Andorra, Projecte Home Catalunya, Be Forest, a les donacions, a les sòcies i socis, i sobretot a les nostres usuàries i usuaris així com a les voluntàries i voluntaris, com per exemple Meilan i Laia.

*Eva Tenorio, Secretària executiva i vocal de Projecte Vida