Autòpsia d'una addicció

Tant de bo aquest reportatge respongués al titular que l’encapçala. I no, no és cap disculpa, però després de sentir durant més d’una hora testimonis de persones que pateixen o han patit addiccions i dels seus familiars, la conclusió a la qual es pot arribar és que es tracta d’una qüestió complexa que no té un únic motiu, ni un únic estatus social ni un únic desenllaç, i que cada cas s’ha de disseccionar amb extrema delicadesa. Cada persona és un món, un jo amb les seves circumstàncies, i aquí sí que no voldria tirar de tòpics, bàsicament perquè seria trair l’essència del que pretenia ahir Projecte Vida en col·laboració amb la Creu Roja Andorrana en la jornada de sensibilització organitzada amb motiu d’un Dia internacional que té un nom llarguíssim, però que va servir d’excusa per conscienciar i posar a plena llum una realitat que durant força temps ha estat amagada o no se n’ha volgut parlar.

A més de les dinàmiques per trencar els estereotips sobre la mena de persones que som per les aparences executades pel grup de voluntaris joves de la Creu Roja, com ja he dit, les persones joves i grans que es van expressar sense por van posar en evidència que la problemàtica de les addiccions està força arrelada al país i que cal posar més recursos per fer-hi front, començant per les xerrades que es fan a les escoles, que arriben tard i amb comunicadors que no acaben de connectar amb el públic que les escolta. Un públic adolescent que sap molt més del tema que aquells que se suposa que els informen sobre les conseqüències del consum d’alcohol i drogues. Ho van dir els joves que van participar ahir, no per culpabilitzar ni els que van a fer les xerrades ni els organismes que les organitzen, sinó per expressar què senten i com se senten. 

Les persones addictes provenen de famílies desestructurades? Algunes sí, però no sempre és així. Ho va posar en relleu la Laia, que en ve d’una que es qualificaria d’aquesta manera, amb addiccions als videojocs, alcohol i drogues, amb maltractaments a casa i que va tenir com a parella un traficant, però tot i així va cursar una carrera i màsters i actualment es troba en procés de treballar-se com a persona amb l’ajuda de professionals. En canvi, la Meri va expressar que la seva és una “família normal”. És la mare d’un fill amb addiccions que ha estat ingressat 10 mesos en un centre i al cap de pocs dies d’haver tornat al país ha reprès el consum i ara, diu, “només podem acompanyar-lo” tot esperant el dia que faci un clic i canviï el xip. La Daniela va compartir com la seva germana, després de 20 anys de consum i 5 de rehabilitació va morir precisament per les conseqüències nefastes dels primers 20. I l’Eva va tornar a explicar que la seva era una addicció funcional: mai va arribar tard a la feina i mai va deixar de fer res que fes sospitar que l’alcohol era el seu company de viatge. A més dels testimonis previstos, d’altres van voler dir-hi la seva, com una noia que va arribar a expressar que a la seva classe pràcticament tots els companys consumien i que ella finalment també ho va fer. Ho va deixar i, arran d’haver patit una agressió sexual va recaure. Des del dia 11 de juny que no ho feia i estava contenta. 

A la jornada hi van participar des del ministeri de Salut i d’Educació fins als grups parlamentaris i alguns comuns. Ara només cal esperar que la sensibilització sobre la problemàtica arribi a tota la societat i que aquells que tenen a les seves mans posar-hi algun remei, ho facin. En qualsevol cas, Projecte Vida seguirà insistint per trencar l’estigma i els estereotips.