El vincle és el millor factor de protecció, i les famílies han d’estar presents i posar límits”

Els joves no necessiten sermons, necessiten adults presents. Aquesta és una de les idees que la psicòloga Patricia Ros ha intentat transmetre als pares i mares que han assistit a la xerrada enfocada a les famílies, dins del cicle de prevenció d’addiccions, organitzat per Projecte Vida. I és que l’experta ho té clar, el canvi real només arriba quan tota la comunitat s’hi implica, i per això ha vingut al Principat a explicar com funciona Planet Youth, que segueix el model islandès i que està basat en “la mirada vincular”. La trentena d’assistents han escoltat molt atentament i després han anat exposant tot el que creien que havia de canviar o millorar al país.

Islàndia, ha explicat Ros, fa vint anys era un dels països europeus amb més consum adolescent d’alcohol, cànnabis i tabac, i amb les taxes més altes d’ansietat i depressió entre joves. Però el país, va canviar radicalment el paradigma. “Van deixar de dir als adolescents què havien de fer, i van començar a mirar què podia fer la comunitat perquè no haguessin d’exposar-se a aquests riscos”. Avui, gràcies a tot això i a aquesta mirada vincular, Islàndia és el país amb els adolescents més sans d’Europa, i ho han aconseguit aixecant barreres de protecció i treballant conjuntament pares, escoles i les institucions. 

Relacionat

“No podem dir-li a un adolescent que no begui i després trobar publicitat constant d’alcohol”

Una de les coses que es van impulsar, i que més ha cridat l’atenció i agradat als assistents, són els “acords parentals”, una mena de pactes compartits entre les famílies i escoles que establien normes comunes. “És molt típic escoltar el “tothom ho fa” o “tothom ho té”, per tant, si les famílies entre elles i les escoles estan col·laborant, les coses van millor”, ha exposat Ros. I és que aquest és un dels objectius darrere la visita de l’experta al Principat parlar dels riscos de les addicions entre joves amb les famílies, però també en els professionals i els actors polítics, i donar eines per tractar-ho.

Què poden fer des de les famílies? 

El punt més important és tenir molt clar que “el vincle és el millor factor de protecció”, i per això és essencial que les famílies estiguin presents, perquè tot i que quan són més grans els joves necessiten la seva intimitat i espai, “necessiten que els pares els escoltin i passin temps amb ells per entendre el que volen explicar”. També cal que siguin “uns bons models”, ja que els pares que compren ells mateixos l’alcohol als menors “per controlar què beuen, tampoc ho estan fent bé”, ja que el missatge que transmeten als joves és que si els adults ho permeten “tan dolent no serà”. 

Així mateix, és important que, tot i que a vegades costi, els pares donin exemple i siguin els primers d’obrir-se i explicar les coses als seus fills, i que els darrers tinguin un vincle en el qual puguin explicar tot el que els succeeix; així com remarcar que l’alcohol no és l’element central de les celebracions, sinó un complement. I el gran punt final: posar límits i normes, però per aconseguir-ho i que siguin efectius “calen tots els passos anteriors”.

xerrada Patricia Ros Cicle de Prevenció de les Addiccions

Model Planet Youth

La psicòloga ha continuat la xerrada explicant el funcionament de Planet Youth, i quins són els beneficis -provats i que han funcionat en altres països-. El primer i perquè aquest model es pugui aplicar a Andorra seria conèixer la seva realitat juvenil fent enquestes a tots els adolescents per identificar els factors de risc i protecció. Aquestes enquestes -basades en el model islandès- no només pregunten sobre alcohol, cànnabis o tabac, sinó que exploren més de 50 indicadors sobre el benestar emocional, la vida familiar, l’ambient escolar, les relacions d’amistat, l’ús de pantalles i les activitats de lleure. A partir d’aquí, es fa unes reunions i taules de treball per avaluar la situació i es comença a treballar en possibles línies de treball i accions concretes entre tots els agents implicats: “Només amb un diagnòstic real podem actuar. Les accions no han de copiar les d’Islàndia, sinó respondre al que necessiten els nostres joves”, ha insistit Ros.

En aquest punt de la trobada els assistents han començat a expressar les seves preocupacions i també idees d’accions concretes que es podrien dur a terme per prevenir, entre les quals hi ha: ampliar les opcions d’oci i culturals per a joves; ampliar les normatives; fer formacions per a la gent que dispensa alcohol, per prevenir que s’ofereixi a menors d’edat, sobretot en festes majors o carnavals; recuperar els temps de conversa i convivència en família, i la més complicada, que tot això tingui incidència política, i els que manen facin normes que donin suport a les accions. A Islàndia, ha recordat Ros, van tardar 20 anys a regirar la situació. Ho acabarà fent Andorra?