No busquis la diferència, no n’hi ha: ‘#trencalestigma’
El dia 26 juny va ser el Dia internacional contra l’abús i el tràfic il·legal de drogues. Aquest any la perspectiva es va enfocar més en la prevenció i intervenció de les persones que patim un trastorn addictiu.
Posant l’accent enguany en el fet que les polítiques de drogues efectives han de basar-se en la ciència, la recerca, el ple respecte pels drets humans, la compassió i una comprensió profunda de les implicacions socials, econòmiques i de salut del consum de drogues.
Aquesta campanya vol donar valor a combatre el problema mundial de les drogues, guiats pels principis de:
1. Ciència.
2. Compassió.
3. Solidaritat.
Avui vull parlar de la compassió i la solidaritat.
Si no eliminem l’estigma associat amb els trastorns addictius, no podrem tenir compassió ni solidaritat.
L’estigma pot tenir conseqüències importants:
L’estigma és un obstacle per buscar ajuda professional, però també per al procés de tractament.
Pot conduir a l’aïllament de persones en el lloc de treball o acomiadaments injustificats.
Pot afectar la capacitat de les persones per tornar a connectar-se amb la seva comunitat o accedir a oportunitats d’ocupació i educació.
Finalment, pot agreujar les dificultats socials experimentades per les persones i conduir a l’aïllament i l’exclusió, amb greus conseqüències per a la seva salut mental i física.
Un reconegut metge va dir fa uns dies en la presentació del llibre Fer front a les addiccions que l’estigma era inacceptable.
És inacceptable que en l’actualitat es mantingui la creença que l’addicció és una qüestió de voluntat, que som responsables i que decidim emmalaltir-nos.
És inacceptable pensar que l’addicció no és una malaltia real, igual que altres malalties cròniques.
És inacceptable que hàgim d’hipotecar-nos literalment per poder tractar una malaltia.
És inacceptable que no tinguem el reconeixement i els mateixos recursos que altres malalties cròniques.
És inacceptable que continuem creient que les persones amb addiccions som diferents i no podem recuperar-nos.
És inacceptable pensar que les persones que patim un trastorn addictiu som prescindibles, perilloses i que no tenim motivació per millorar.
És inacceptable que se’ns estigmatitzi quan els i les professionals de la medicina ens tracten en urgències.
És inacceptable que les persones que sofrim un trastorn addictiu experimentem l’autoestigma, creient que som els culpables de la situació.
És inacceptable haver d’ocultar una malaltia per por de perdre el treball i ser rebutjats per la societat.
Com que és inacceptable que en segle XXI, la societat civil, els governs, els mitjans de comunicació, els professionals mèdics encara pensin així, Projecte Vida llança la campanya #trencalestigma, que es realitza amb la col·laboració del ministeri d’Afers Socials, del comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació.
Coneixes el joc de trobar les diferències?
Bé, et suggereixo que hi juguis.
Pots diferenciar entre algú que té un trastorn addictiu i algú que no el té?