Mòbil, sí, però...
Ens l’hem posat al costat del llit. De vegades és l’últim a qui diem bona nit i el primer a qui saludem amb un bon dia. Ens acompanya a tot arreu: al carrer, a la feina i fins i tot a taula, mentre sopem amb la família. El mòbil ja no és només un aparell: sembla una extensió de nosaltres mateixos. I em pregunto: en som realment conscients? Sabem com ens està canviant la vida i les nostres relacions?
Des de Projecte Vida, amb el suport del Govern d’Andorra, el Comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació, hem posat en marxa la campanya El temps vola, el teu temps és vida.
L’objectiu és parlar de l’ús del mòbil, obrir un debat. Perquè sí, el mòbil és útil: et connecta amb la família a l’altra banda del món, et permet treballar des de qualsevol racó i, en una emergència, et pot salvar la vida. Fins i tot hi pots trobar l’amor… Quina meravella, oi?
Però també té una altra cara. Qui no ha estat en una reunió on tothom mira la pantalla en lloc de mirar-se als ulls? Qui no ha respost un WhatsApp mentre algú proper li explicava quelcom important? Ens connecta amb el món, però sovint ens desconnecta del que tenim just davant.
I això té conseqüències reals. Ens distreu, ens fa dormir pitjor, ens genera més ansietat i, sobretot, ens allunya de la gent que estimem. Als joves els afecta encara més: dificulta el seu aprenentatge i els acostuma a viure constantment estimulats, sense espai per avorrir-se ni créixer per dins.
Aquí és on cal actuar. Des de les famílies, perquè els infants aprenen sobretot del que veuen, no del que els diem. Si deixes el mòbil durant el sopar, ells també ho faran. Si posem límits, entendran per què són necessaris. Però també des de la comunitat: tots plegats. Aquest canvi no és cosa d’uns quants, és cosa de tots. Per això volem obrir el debat: per parlar-ne, qüestionar-nos i ajudar-nos a fer-ho millor.
El problema no és el mòbil: és com l’utilitzem. Es tracta de prendre’n consciència, de trobar un equilibri i d’evitar que ocupi espais que no li corresponen. Que el mòbil et faciliti la vida, no que te la prengui.
En definitiva, es tracta de recuperar el control. De recordar que el temps és limitat i que la vida passa aquí, no a la pantalla. No és qüestió de lluitar contra la tecnologia, sinó d’aprendre a fer-la servir sense que ella ens domini a nosaltres.
Com diu el lema: el temps vola, i el teu temps és vida. No deixem que els mòbils ens prenguin allò que realment importa.
Des de Projecte Vida, amb el suport del Govern d’Andorra, el Comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació, hem posat en marxa la campanya El temps vola, el teu temps és vida.
L’objectiu és parlar de l’ús del mòbil, obrir un debat. Perquè sí, el mòbil és útil: et connecta amb la família a l’altra banda del món, et permet treballar des de qualsevol racó i, en una emergència, et pot salvar la vida. Fins i tot hi pots trobar l’amor… Quina meravella, oi?
Però també té una altra cara. Qui no ha estat en una reunió on tothom mira la pantalla en lloc de mirar-se als ulls? Qui no ha respost un WhatsApp mentre algú proper li explicava quelcom important? Ens connecta amb el món, però sovint ens desconnecta del que tenim just davant.
I això té conseqüències reals. Ens distreu, ens fa dormir pitjor, ens genera més ansietat i, sobretot, ens allunya de la gent que estimem. Als joves els afecta encara més: dificulta el seu aprenentatge i els acostuma a viure constantment estimulats, sense espai per avorrir-se ni créixer per dins.
Aquí és on cal actuar. Des de les famílies, perquè els infants aprenen sobretot del que veuen, no del que els diem. Si deixes el mòbil durant el sopar, ells també ho faran. Si posem límits, entendran per què són necessaris. Però també des de la comunitat: tots plegats. Aquest canvi no és cosa d’uns quants, és cosa de tots. Per això volem obrir el debat: per parlar-ne, qüestionar-nos i ajudar-nos a fer-ho millor.
El problema no és el mòbil: és com l’utilitzem. Es tracta de prendre’n consciència, de trobar un equilibri i d’evitar que ocupi espais que no li corresponen. Que el mòbil et faciliti la vida, no que te la prengui.
En definitiva, es tracta de recuperar el control. De recordar que el temps és limitat i que la vida passa aquí, no a la pantalla. No és qüestió de lluitar contra la tecnologia, sinó d’aprendre a fer-la servir sense que ella ens domini a nosaltres.
Com diu el lema: el temps vola, i el teu temps és vida. No deixem que els mòbils ens prenguin allò que realment importa.
