Gener Sec

Les dades no ho expliquen tot, però ajuden a veure allò que preferim no mirar. A l’associació sovint em diuen que tinc debilitat per les dades, i no ho negaré: m’ajuden a posar context, a desmuntar mites i a fer preguntes incòmodes quan cal.

Cada mes de gener, aquest repte reapareix amb força als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Durant trenta-un dies, milers de persones decideixen deixar de consumir alcohol amb l’objectiu de “netejar” el cos després dels excessos nadalencs, millorar la salut o simplement comprovar fins a quin punt el consum forma part de la seva rutina quotidiana. A primera vista, la proposta sembla responsable, saludable i fins i tot valenta en una societat on l’alcohol està profundament integrat a la vida social.

I, en part, ho és.

Fer una pausa en el consum pot comportar beneficis clars: millora del son, més energia, reducció de l’ansietat, millor concentració i una sensació general de control i benestar. Per a moltes persones, el gener sec és el primer moment en què s’aturen a observar la seva relació amb l’alcohol, una relació que fins aleshores havia passat desapercebuda perquè “tothom beu” i perquè beure forma part de gairebé totes les celebracions socials, culturals i familiars.

Ara bé, cal introduir matisos importants. El gener sec no és una fórmula màgica, ni és adequat per a tothom, especialment si s’afronta des d’una mentalitat de “tot o res”. Un mes d’abstinència total pot fomentar, en alguns casos, un cicle de restricció seguit d’excessos quan s’acaba gener. El risc no és tant deixar de beure durant trenta-un dies, sinó tornar a fer-ho sense cap reflexió ni límits, com si el febrer fos una mena de compensació.

A més, convé dir-ho clarament: el Gener Sec no és un tractament per a l’alcoholisme. Les persones amb una dependència a l’alcohol no es curen amb una pausa temporal. Necessiten suport professional, seguiment mèdic i un abordatge específic. Confondre una campanya de salut pública amb un procés terapèutic pot generar falses expectatives i, en alguns casos, conseqüències greus.

Hi ha una dada que sovint s’omet i que és fonamental recordar: la síndrome d’abstinència alcohòlica pot ser mortal. L’alcohol és, juntament amb les benzodiazepines, una de les poques drogues la retirada brusca de les quals pot provocar complicacions greus, com convulsions, deliri, fallida cardíaca o fins i tot la mort. Davant del menor símptoma —tremolors intensos, sudoració excessiva, confusió, taquicàrdia, ansietat greu— cal consultar immediatament amb un professional sanitari. Això no és alarmisme, és evidència mèdica.

Dit això, el gener sec pot ser una bona eina si s’utilitza amb informació, consciència i responsabilitat. El seu valor real no rau només en deixar de beure durant un mes, sinó en què passa després. Tenir un pla per reintroduir l’alcohol de manera moderada —o decidir no fer-ho— és clau per consolidar els beneficis obtinguts. Limitar quantitats, reservar el consum per a ocasions concretes o replantejar-se si realment cal beure són decisions que formen part d’un canvi més profund.

En aquest sentit, cada vegada més persones, especialment entre les generacions més joves, veuen el gener sec com un primer pas cap a un consum més conscient i sostenible. No es tracta de prohibir ni de demonitzar, sinó de qüestionar una relació automàtica amb una droga legal que, com ja sabem, és la més present a la nostra societat i una de les que més dany genera a escala individual i col·lectiva.

I aquí apareix la pregunta clau, la que incomoda: per què recorrem a l’alcohol?
Bevem per celebrar? Per desconnectar? Per gestionar l’estrès? Per avorriment? Per pressió social? O per tapar emocions que no sabem sostenir?

Entendre la motivació que hi ha darrere del consum és fonamental perquè el gener sec no sigui només una abstinència puntual, sinó una oportunitat d’autoconeixement. Les persones que beuen per alleujar l’estrès poden explorar altres formes de regular-lo: fer exercici, escriure, parlar amb algú de confiança, meditar o iniciar un nou passatemps. Les que beuen per hàbit poden intentar substituir el ritual de la beguda per alternatives més saludables dins la seva rutina diària o setmanal.

Quan apareix la temptació, petites estratègies poden ajudar: menjar alguna cosa, participar en una activitat agradable, distreure’s o simplement sortir a caminar. Sovint, el desig no és tant físic com emocional o situacional.

Fer el gener sec en companyia també facilita el procés. Compartir el repte amb algú que ofereixi suport, ànims i comprensió pot marcar la diferència. Igualment important és preparar-se per a l’èxit: no tenir alcohol a casa, fer plans en espais lliures de beguda i evitar entorns centrats exclusivament en el consum.

En aquest procés de reflexió, la lectura pot ser una gran aliada. Hi ha llibres que ajuden a trencar mites i a mirar el consum d’alcohol amb una perspectiva més crítica i honesta, com ‘¿Cuánto bebes?’, que convida a revisar els límits socialment acceptats, o ‘La mentira de la fuerza de voluntad’, que desmunta la idea que deixar una addicció és només una qüestió de voluntat individual i posa el focus en els factors socials, emocionals i estructurals que sostenen el consum.

Perquè el relat de la força de voluntat, tan arrelat culturalment, sovint serveix més per culpabilitzar que per ajudar. Quan una persona “falla”, no es qüestiona ni el context ni la droga, sinó la seva suposada feblesa moral. I això dificulta encara més demanar ajuda.

En una societat que normalitza el consum d’alcohol des de la infància i que l’associa a pertinença, èxit i diversió, aturar-se a reflexionar ja és, en si mateix, un acte transformador. El gener sec pot ser aquesta pausa necessària. Però només si va acompanyat de pensament crític.