Denuncien expulsions del sistema de salut de persones addictes que tenen una recaiguda

Projecte Vida denuncia "contradiccions greus" entre la informació oficial que es facilita des de Govern i les pràctiques actuals

Projecte Vida ha analitzat les respostes oficials del ministeri de Salut sobre el funcionament del sistema pu´blic d’addiccions, aixi´ com les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 (ENSA 2024) amb l’objectiu d’aportar una lectura estrictament te`cnica, basada en dades, procediments i cohere`ncia assistencial. En el document fet públic aquest dimarts, denuncien tot un seguit de “contradiccions greus” entre la informació oficial que es facilita des del Govern i les pràctiques actuals.

Pel que fa al tractament de les recaigudes per part del sistema públic d’addiccions, el Govern assegura que formen part dels patrons d’evolució habituals i del procés de rehabilitació. Tot i això, Projecte Vida alerta que actualment “falta un protocol documentat per a la gestio´ de recaigudes, malgrat que el propi Govern, en la seva resposta escrita de 12/11/2025, signada per la ministra de Salut, afirma textualment que les recaigudes formen part del proce´s de rehabilitacio´”.

Tanmateix, denuncien que “la pra`ctica operativa actual comporta expulsions sistema`tiques de l’hospital de dia durant set dies en cas de recaiguda, just en el moment de ma`xima vulnerabilitat cli´nica. Aixo` genera una contradiccio´ directa entre el marc declaratiu i el funcionament real del dispositiu”.

A més, exposen que les normes internacionals per al tractament dels trastorns per consum de drogues (UNODC–OMS) estableixen que les recaigudes “no han de comportar mesures punitives, sino´ ajustaments del pla terape`utic, continui¨tat del suport i reforc¸ del vincle cli´nic”. “Aquestes directrius remarquen que els trastorns addictius so´n cro`nics i recidivants, i que la resposta adequada e´s ampliar l’atencio´, no interrompre-la”, afegeixen.

D’altra banda, posen en relleu que el sistema de registre no acumula dades sobre abandonaments, reincorporacions, motius de retorn, duració real dels processos ni resultats terapèutics, i que les visites que es produeixen despre´s de sis mesos sense seguiment actiu es registren com a primeres visites, sense distingir entre nous casos i reincorporacions. “Aquesta limitacio´ dificulta l’avaluacio´ real del circuit assistencial”, sentencien.

Pel que fa als horaris assistencials, asseguren que el sistema no ofereix atencio´ al vespre, nit ni caps de setmana, i “aixo` fa que l’acce´s al tractament pugui ser especialment difi´cil” per a certs grups de persones.

A banda, l’ENSA 2024 “mostra difere`ncies socials i de ge`nere en diversos indicadors de salut i u´s de serveis, que es reflecteixen tambe´ en l’acce´s al tractament”. Les dades, per tant, “evidencien desigualtats profundes que afecten directament tant la capacitat d’accedir al sistema assistencial com l’impacte que tenen les expulsions”.

Des de Projecte Vida també s’alerta que els indicadors mostren que les dones en situacio´ socioecono`mica me´s vulnerable “so´n el grup amb me´s risc i, al mateix temps, el que disposa de menys flexibilitat hora`ria i me´s dificultats per complir un sistema assistencial ri´gid”. So´n, per tant, “les persones me´s penalitzades per les expulsions derivades d’una recaiguda, just en el moment de ma`xima necessitat de suport, estabilitat i continui¨tat terape`utica”.