Com distorsionar una sexualitat sana

La sexualitat és una part fonamental de la vida d’una persona. La tenim d’ençà que naixem, i es va desenvolupant i canviant durant tota la vida. Tot i així, és l’adolescència l’etapa clau de la construcció de la sexualitat, perquè els joves desenvolupen la seva identitat, descobreixen els seus desitjos i comencen a tenir les primeres experiències sexuals, tal com explica la Guía sobre pornografía para profesionales y mediadores juveniles, del Consejo de Juventud de España.

Però aquests adolescents, sovint, no tenen un primer contacte amb la sexualitat d’una manera sana, sinó amb pornografia. De fet, segons Ballester i Sedano, el 2024 el 25% dels adolescents espanyols d’entre 13 i 18 anys van veure més de mil hores de contingut sexual. La guia explica que manca educació afectivosexual, tant a les escoles com a les famílies, i els joves, davant la curiositat pròpia de la seva edat, comencen el contacte amb la pornografia. Però aquesta, i és important recalcar-ho, pot transmetre una visió distorsionada de la realitat, ja que una part important de la pornografia comercial més consumida pot transmetre una visió distorsionada de les relacions, basada en dinàmiques de dominació, desigualtat o cosificació.

I aquest primer consum, segons l’Unicef, es produeix cada vegada a edats més joves, fins i tot als 11 anys, quan la personalitat i la sexualitat encara s’estan desenvolupant. I és que durant la preadolescència el cervell és molt sensible a les recompenses immediates (i la pornografia ho és). És per això que alguns adolescents poden acabar associant l’excitació només als estímuls pornogràfics, sense tenir en compte les relacions afectives reals.

Quan comença a ser problemàtic el consum?

Segons la guia esmentada anteriorment, el consum comença a ser problemàtic quan hi ha una necessitat persistent de fer-ne ús, tot i que no sempre generi conseqüències positives. Cada vegada la persona necessitarà més temps per veure pornografia, fins al punt d’interferir en altres activitats quotidianes. A més, sovint apareixen sentiments de culpa o malestar després del consum o un ús de la pornografia com a mecanisme per afrontar l’estrès, la tristesa o la solitud.

També s’ha de tenir en compte la possible relació entre pornografia i agressivitat. Una revisió bibliogràfica publicada a la revista Hyga de enfermería suggereix que els consumidors de pornografia poden aprendre guions sexuals com la dominació, la violència i la cosificació de les dones com a forma de sexualitat. Tot i així, l’article reconeix que alguns autors no troben una associació clara, sinó que es considera que la pornografia reforça actituds agressives que existeixen prèviament.

La tenim des que naixem i es va desenvolupant i canviant tota la vida

Perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere és clau per entendre la pornografia comercial avui en dia, ja que un gran percentatge d’aquesta està construïda per a homes heterosexuals i centrada en el desig masculí. Per això, en aquest tipus de pornografia, quan hi apareixen dones, sovint ho fan per satisfer les necessitats masculines i com a subjectes amb poca capacitat de decisió. I és que la Guía sobre pornografía sosté que moltes escenes no es basen en una relació de reciprocitat, sinó en una de dominació-submissió i, fins i tot, contribueixen a normalitzar comportaments que poden ser interpretats com a formes de violència sexual.

En una societat en què els adolescents s’apropen a la sexualitat amb la pornografia com a gairebé únic recurs, les expectatives sobre les relacions, la manera d’entendre el coneixement i la concepció del plaer poden veure’s condicionades per expectatives poc realistes sobre les relacions, el consentiment i la sexualitat.

Com prevenir aquesta problemàtica?

Però, tot i la problemàtica, com a pares hem de treballar perquè els nostres fills desenvolupin una sexualitat sana, sense que la pornografia sigui el centre d’aquesta. Tal com assenyala la Guia per a famílies sobre adolescents i ús de pornografia, elaborada per la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i l’associació Dale una vuelta, els pares poden prevenir el consum de pornografia dels seus fills a partir d’aquestes mesures:

–Dona exemple: el teu fill no hauria de veure que tens sempre el mòbil a la mà o fas servir un llenguatge sexualitzat.

–Observa els hàbits del teu fill: sigues conscient de quins canals veu, si representen un perill per a l’accés a la pornografia. És important saber quants perfils té a les xarxes socials i quines xarxes té. També s’ha de tenir en compte quins videojocs consumeix.

–Ajuda a controlar-ho, instal·lant un sistema de control parental a tots els dispositius que pot fer servir el teu fill, com poden ser Netflix, internet i altres serveis d’estríming. És important ser transparent sobre el tema i explicar per què cal tenir aquest control.

–Estableix normes d’ús de dispositius: posa límits a l’ús de la tecnologia, tant en espai com en temps, per reduir el risc d’exposició a la pornografia.

Tot i així, és important com a societat educar els nostres fills, nebots i nets –en definitiva, els més petits– en l’afecte, la comprensió, el respecte als cossos reals i una sexualitat sana i ajustada a la realitat. És imprescindible parlar amb ells, des de ben petits i amb un llenguatge adequat a la seva edat, sobre el respecte, el consentiment i els límits, tant els propis com els dels altres.

Els experts coincideixen que la comunicació oberta, honesta i adaptada a l’edat és una de les eines de prevenció més eficaces. Promoure espais de confiança en què els infants i adolescents puguin expressar dubtes i inquietuds contribueix a desenvolupar una visió més saludable de les relacions, l’afectivitat i la sexualitat.